dimecres, 11 / novembre / 2009

Diario - Hélène Berr



  Te cambia la vida. Te hacen llevar una estrella amarilla en tus vestimentas; eso, te cambia la vida.




"Estos hombres, sin comprenderlo siquiera,
han arrebatado el placer de vivir
a toda Europa".

París - años 1941 a 1944 -

podi-.

dimarts, 10 / novembre / 2009

Entre Andorra i el Pallars Sobirà



  A l'altra banda de la paret -a l'Est-...: Andorra. A l'esquerra de la mateixa -al Nord-, el Port de Cabús. Com es diu aquesta paret? Algú ho sap...?

  El fotògraf es troba al vessant del Pallars Sobirà. Al Nord del fotògraf -esquerra-, la població de Tor.

podi-.

diumenge, 8 / novembre / 2009

LA TETERA



  Un maí qualsevol d'un qualsevol dia festiu: esmorzar a la tetera amb el diari del dia un café amb llet i un croasant.

podi-.

dijous, 5 / novembre / 2009

L'energia, els espais forestals i el clima

  Segona xerrada a la que assisteixo a la Pedrera, organitzada per la Caixa de Catalunya, Obra Social dins el cicle de conferències "Canvi climàtic i Energia, propostes per a després de Kyoto". Només em centraré a la intervenció d'en Carles Gràcia, investigador del CREAF i profesor d'ecologia de la Universitat de Barcelona.

  A on es troba "retingut" el carboni al nostre planeta? Principalment a l'aigua; l'aigua és el gran embornal de carboni, el segueix la matèria orgànica al terra i, en menor mesura, l'atmosfera. Pel que fa a l'aigua, no podem confiar que pugui absorbir gaire més i pel que fa als boscos, hi ha bastantes esperances en ells, però no ens enganyem, s'han depositat més esperances de les que realment podem esperar.

EL BOSC COM A EMBORNAL DE CO2

  Els boscos absorbeixen CO2 atmosfèric, produint matèria orgànica amb ell, però també n'emeten, degut a la respiració i descomposició de fulles, fustes,... El balanç entre aquesta absorció i l'emissió natural és una absorció molt minsa. Absorbeixen CO2, sí, però molt poc.

  Als boscos boreals, més freds i amb menys evapotranspiració no hi ha tanta descomposició o aquesta no és tan ràpida com a latituts més meridionals, havent-hi, per tant, una absorció major de CO2. Un aument futur de la temperatura planetària acceleraria els procesos bacterians de descomposició, afeblint-se així la capacitat de retenir CO2, agreujant el problema de la concentració atmosfèrica d'aquest element.

  D'altra banda, els boscos boreals, on tenen retingut la major part de CO2 és a la matèria orgànica que hi ha al terra -la que estaria pendenta dels procesos de descomposició- mentres que als boscos tropicals, malgrat ser molt extensos, el terra és molt i molt pobre en matèria orgànica, ja que allò que cau o mor ràpidament es descompon alliberant-se el seu CO2 (els boscos tropicals serien molt dolents per absorbir l'excés de CO2 atmosfèric, ja que estan bastant equilibrats entre absorció i alliberació de CO2)

  De vegades es pensa que la solució a les altes concentracions de CO2 rau en extendre les superfícies forestals, pensant que aquestes són devoradores de CO2 en una mesura que va molt més enllà de la realitat. Els boscos catalans, per exemple, haurien de ser unes 15 vegades més grans per tal d'absorbir tot el CO2 que s'emet a Catalunya (és a dir, n'absorbeixen menys del 7% del CO2 emés).

  A més a més, extendre les superfícies forestals també té un cost ambiental. Fer que els boscos fixin carboni requereix de molta AIGUA. El bosc és un importantíssim competidor per l'aigua. És una qüestió que cal tenir en comptes, si ampliem la superfície forestal, requerirem de quantitats d'aigua que potser no disposem (no és gratuït el fet que els boscos, a Catalunya i a arreu, es concentrin a les zones més humides i siguin més escassos a la "Catalunya Seca").

  El més assenyat pel que fa al problema del canvi climàtic és reduir les emissions de CO2, més que pensar en com reduir el CO2 produït -que també cal fer-ho-. Això, reduir les emissions, vol dir una cosa...: vol dir NO CRÈIXER TANT. Estem disposats, realment, a fer-ho? (quan els desitjos per sortir de la crisis és tornar a incentivar el consum i fer que aquells que fins ara no han estat grans consumidors -la Xina, per exemple-, perdin la por a consumir).

  Això ha estat, en esència, el que jo he captat aquesta tarda.

podi-.

dimarts, 27 / octubre / 2009

Alternativas demostradas: nucleares y renovables

  Hoy, la Caixa de Catalunya, obra social, nos ha ofrecido en la Pedrera una charla dentro del ciclo Canvi climàtic i energia a la Pedrera de Caixa de Catalunya. Los ponentes han sido María Teresa Domínguez, presidenta del "Foro Nuclear", y Reinhard Haas, vicedirector del "Institute of Power Systems and Energy Economics" de la Universidat de Tecnología de Viena.

  Han sido dos exposiciones separadas que aquí presento, pasadas por el filtro de mis propias anotaciones hechas desde la segunda fila del auditorio del edificio de la Pedrera:

  MTD:

  Empieza la intervención con datos sobre el origen de la energía:

  • El 80% del consumo proviene del petróleo y el carbón


  • El 7% de la nuclear


  • El 10,5% de la hidráulica y


  • El 2,5% de la biomasa y renovables.

  Por lo que hace a generación eléctrica...:

  • Petróleo, carbón y gas, el 64%


  • Nuclear, el 17% y


  • El resto, 19%

  Una reflexión: el 20% de la población consume el 80% de los recursos primarios... (ley de Pareto). España no posee recursos propios, posee aún menos que el resto de Europa, sin embargo consumimos mucho, muchísimo.

  Nos dice que la fusión nuclear no estará disponible para la producción de electricidad antes de 2040, como mínimo y que hasta entonces dependeremos de la Energía Nuclear y de las Renovables, ya que de las energías de origen fósil cada vez tendremos que depender menos (contaminación, escasez,...)

  En la actualidad existen en el mundo 436 reactores funcionando, 53 en construcción y entre 400 y 500 en proyecto.

  A continuación nos enumera unos cuantos paises en los cuales se ha decidido aumentar la vida de los reactores o bien se han planteado seguir con moratorias existentes (USA, Bélgica, Holanda, Suiza, Alemania,...) Sobre la "vida" de los reactores, nos comenta que el ampliarla o no "X" años es tan solo un valor artificial, un trámite burocrático que conlleva una revisión del reactor y que deberían renovarse si no presentan desperfectos y tienen un buen estado; cada país establece los períodos de revisión-renovación según criterios diferentes.

  En España existen 8 reactores que producen el 18 por ciento de la electricidad, que evitan emisiones de CO2 y dependencia externa del petróleo. A diferencia de las Energías Renovables -las cuales hacen una buena aportación y deben incrementarse-, la Energía Nuclear es estable en cuanto a su producción (no depende de que haga o no viento, haya o no suficiente agua,...). Como ejemplo nos pone el dato del 17/12/2007, cuando entre las 19 y 20 horas hubo un pico histórico de demanda que fue subsanado por la aportación que hicieron los reactores nucleares (y también las centrales dependientes del carbón), ya que en esa época había pocos recursos hídricos (sequía) y no había situación de vientos.

  En cuanto al coste de la Energía Nuclear, el 50% del mismo corresponde a la inversión inicial de la instalación y el combustible tan solo constituye un 9%. En otras fuentes, la inversión inicial es menor pero el combustible tiene un precio caro y gran variabilidad (petróleo, carbón,...)

  Considera que un óptimo en el futuro sería una proporción igual de Energía Nuclear, energías fósiles y Energías Renovables. Para llegar al 30% de Energía Nuclear habría que mantener las instalaciones actuales y propiciar la construcción de nuevas.

  Los proyectos nucleares, así lo demuestra la propia experiencia en España, producen mucho empleo cualificado y la creación de empresas nacionales.

  Ante una pregunta del público y del propio Reinhard Haas, Mª T. Domínguez nos dice que España posee mucho uranio -combustible nuclear- aunque actualmente le sale más a cuenta adquirirlo del exterior -prácticamente en su totalidad- por cuestiones de economía y también de estrategia de reservas.

  RH:

  Empieza su intervención recordándonos que todos consumimos mucha energía y que lo hacemos SIEMPRE, que tendríamos que valorar la eficiencia que comporta el gasto energético con aquello que nos proporciona, que la tecnología utiliza, en general, poca eficiencia energética.

  Entre 1973 y 2007 se ha triplicado la producción de energía eléctrica mundial.

  Nos dice que el potencial de las Energías Renovables podría llegar a cubrir hasta 16 veces la demanda actual.

  Hasta 2005 predominaba la Energía Hidroeléctrica, entre las Renovables. Para 2050 habrá mucha Energía Eólica y, sobre todo, eólica en el mar. Actualmente, el viento es la fuente más importante (sobre todo en España y Alemania).

  Desde 1997, la Unión Europea ha ido instando a la utilización de Energías Renovables pero en última instancia son cada uno de los paises los que acaban decidiendo sus planes energéticos. Las directivas de la Unión Europea hablan de un 20% de Energías Renovables para 2020. Para 2030 podríamos tener multiplicado por cuatro el potencial de las Energías Renovables.

  De las Energías Renovables, la que requiere mayor inversión es la fotovoltaica mientras que la que menor inversión inicial registra es la eólica. En los últimos años, los costes se han ido reduciendo (entre 1980 y 2000, ya que después han aumentado ligeramente debido a la introducción de nuevas tecnologías).

  La promoción de Energías Renovables en la Unión Europea ha sido un éxito pero compensado o empañado por el aumento del consumo. Si en los próximos 5 años el consumo aumentara desmedidamente habría que apostar también por el uso de Energía Nuclear; así pues, el éxito de las Energías Renovables reside en una disminución del consumo energético.

  También nos dice que el espacio físico que deben de ocupar las instalaciones de Energías Renovables es una limitación importante para su desarrollo (biocombustibles, parques eólicos,...)

  Otro inconveniente que presentan es la producción desigual en el tiempo, debido a la disponibilidad/no disponibilidad de sus fuentes (agua, viento,...), por lo que es importante avanzar las investigaciones en lo referente al almacenamiento de la energía.

  De los dos ponentes, a mi entender, quien mejor se ha explicado ha sido Mª Teresa Domínguez ya que Reinhard Haas se ha basado más en gráficos de evoluciones, pronósticos de producción y datos algo más complejos de "digerir" en una simple charla divulgativa.

podi-.

dissabte, 24 / octubre / 2009

Univers lligat XIX - Sincronicitats (Powers)

  Ahir al vespre, comentant amb mon germà sobre "el Molina" i "el mini-Molina", personatges del Polònia de TV3, jo vaig caure que anys enrere a las noticias del guiñol del canal + feien una cosa semblant amb un "Rajoy" i un "miniyo" (Zaplana o Acebes...?) i un Powers que no era altre que en ZP. Em semblava que la idea del "Molina" i el" mini-Molina" havia pogut sortir dels guinyols del plus (i aquests, en tot cas, de les pel·lícules de l'Austin Powers, el doctor mal i el minijo.

  ...I com es deia el doctor mal en castellà? la resposta, a l'internet. Així doncs que vaig anar a fer la cerca corresponent i un cop vaig trobar que era "maligno" vaig posar-me a trobar vídeos dels guinyols on sortissin els personatges esmentats abans per ensenyar-los al meu germà.

  Vaja, que vam estar "enfeinats" una bona estona a costa de l'Austin Powers i tota la colla.

  Avui, fent zàpping per tal de trobar alguna pel·lícula, veiem que a "Cuatro" comença Goldmember, una més de la saga de l'Austin Powers. És l'Univers Lligat!

podi-.

dilluns, 19 / octubre / 2009

La Forqueta (3007 m.)

  Un parell de tresmils més: La Forqueta (3007 m) i la Forqueta SE (3004 m). Ha estat una de les excursions d'Alta Muntanya Estival que he fet més avançada la temporada. Com que sembla ser que no havia plogut ni nevat prèviament, no hem trobat ni neu ni glaç pels llocs pels quals havíem de passar. Sí algun rieroll glaçat.

  Vam sortir de Barcelona a una hora còmoda, cap a les 9 del matí, si bé és cert que part del grup va fer-ho abans per voler fer la Ferrata del Santo Cristo, si no vaig errat. Així que la resta ens vam auto-organitzar per tal de trobar-nos tots a la població d'Olvena. La sincronització va ser total perquè just al moment d'aparcar els nostres cotxes al punt convingut vam veure aparèixer els ferraters, que ja havien acabat.

  Així que un cop tots junts ens dirigírem a Benasc, població a la qual vam dinar, cadascú a la seva conveniència (entaulats, entrepans,...). Benasc no semblava Benasc; no hi havia gent als carrers ni botigues obertes ni restaurants plens,... semblava un poble abandonat però, curiosament, ple de cotxes aparcats...

  Ja a la tarda vam anar-nos al refugi de l'Àngel Orús, després de patir alguns problemes electrònics en un dels cotxes de l'expedició, problemes que van resoldre's amb prou agilitat al cap i a la fi. Sobre el refugi, cal dir que em semblà que el sopar havia millorat sensiblement respecte d'altres ocasions, no hi havia gaire gent per la qual cosa no vam patir de les típiques aglomeracions dels refugis. L'estada va ser correcta (aigua calenta i dutxes a les habitacions).

  L'endemà vam matinar força. Esmorzar a les 6h del matí i començar a caminar a les 6h45. Era negra nit, ni tan sols s'albirava per on podria sortir el Sol (tret que sabessis una mica d'astronomia i veiessis a Venus sabent-lo a l'est). Els 15 excursionistes amb les seves llumetes començàrem a ascendir sota l'observació de mig univers, que tenien sobre el nostre cap. Vam anar seguint el GR11.2, en direcció a Viadós, la mateixa ruta, a l'inici, que si anéssim a fer la Punta Llardana/Posets. Quan arribàvem a l'estany de la Llardaneta, ja teníem el Sol que semblava que ens volia perseguir pel darrere.



  Després de l'estany ja vam començar a pujar al coll d'Eriste, en un corriol ziga-zagós una mica descompost. Al coll, 3 sota zero; vaig estar tot el dia amb quatre capes de roba (tres, si fossin adients, n'haurien estat suficients) i uns guants. En arribar al coll vam pujar a l'esquerra per la cresta del Forcau (accessible si s'hi està acostumat) fins arribar al cim de la Forqueta, on la temperatura allà era de zero graus. Vam arribar al cim cap a les 9:45, és a dir, unes tres hores de camí.

  La visibilitat al cim, excel·lent; ens hi haguéssim estat més temps però la climatologia no aconsellava fer una aturada massa llarga, així que, havent fet les fotos de rigor vam anar al proper cim de la Forqueta SE. Allà, més fotos i un petit ensurt sense conseqüències que ens glaçà el cor a tots.



"foto de grup"

 


vista des de la Forqueta SE

  La baixada va ser més descansada. Vam tirar fins l'estany de la Llardaneta on vam fer un reagrupament, doncs alguna persona anava a un ritme més lent que la resta (però amb un ànim que fa goig de veure i sentir!). Ara vèiem l'estany com si fos un altre de diferent, comparant-lo amb el matí-matiner.




  Vam tirar, un cop tots junts, fins el refugi de l'Àngel Orús, on havíem deixat algunes coses, alguns, i on vam aprofitar per dinar, uns a dintre, al menjador, altres a fora, al sol-solet, que permetia en aquests moments estar-s'hi amb samarreta de mànigues curtes, deixant-nos acaronar amb tebiesa.

  Havent dinat, corriol avall a pels cotxes. El caminet de tornada em semblà espectacularment tardorenc, cosa que no vaig percebre tan acusadament a la pujada; fulletes grogues caigudes al corriol, arbres groc-ataronjats barrejats amb d'altres de verds, el sol tocant-los d'esbiaix,...

   Els cotxes. Tirem pista avall i ens retrobem a Graus (cafés, coquis, pastetes, xocolates,...).

podi-.
sortida del Centre Excursionista de Catalunya (gràcies als dos vocals: JRM i JC)

divendres, 16 / octubre / 2009

Hong Kong




Central Pier - Juny de 2009

Aquí, al Central Pier de l'illa de Hong Kong, arriben transbordadors des de la península. També pot passar-se a l'illa amb metro, però el transbordador és una manera per a no tenir tanta presa i admirar de lluny el conglomerat de gratacels al qual t'estàs apropant.

A l'illa existeixen diferents edificis que són presos com a exemples d'imnovacions arquitectòniques, com ara el que hi ha al centre de la imatge.

podi-.

dijous, 15 / octubre / 2009

El Buscón - Francisco de Quevedo

  Corría junio de este año que hallabame yo mismo por los madriles y teniendo que ingerir para poder subsistir dimos el grupo que allí hallábamosnos con un pintoresco y, más o menos, económico lugar donde comidas servían y acto seguido se consumían: El Buscón, muy próximo al lugar donde las carreteras españolas comienzan, del mismo modo que así lo hacen o hicieron los más de los años pasados a través de la televisión.

  Tanto gustóme el lugar y tan agradecido el estómago quedó que, sabiendo yo que el nombre de dicho establecimiento de un título literario provenía, me comprometí a mí mismo leer dicha obra por ver si el tal renombre alcanzado a lo largo de los siglos le era realmente merecedor.




  Pues nombre sí tenía, que cada año en "literatura" me hacían aprender título y autor asociados, quedando en mi mente grabados dichos datos como algo realmente importante en la literatura española.




  Pues entre café soleado y café cubierto he ido avanzando en la historia que en ese título asociado a su autor se iba relatando. No dudo yo que para 1626 fuera digno de ser leído, que no digo que sea indigno para 2009, pero quizás para 2009 más oferta pudiera encontrar en consonancia con mis gustos literarios, que sin ser de fácil definición sí los conozco yo, por lo menos lo suficiente como para concluir que llegados a la página 154 de 185 queda ahí mismo finalizada la lectura de las aventuras del pícaro Pablos, de cómo se las hacía venir para administrarse la ración de comida diaria que le era menester, de cómo para poder albergarse a buen cubierto, de cómo... Y todo con la gracia que tiene el poder arreglar cada cosa sin soltar moneda alguna.

  Pues vaya,... Y es que me hubiera gustado que me hubiera gustado.

podi-.

dimecres, 14 / octubre / 2009

Univers lligat XVIII - Sincronicidades (diecinueve)

Aeropuerto de Barcelona, 19 minutos para las 23h, aproximadamente

  Llego al párquing justamente con 119.999 km. El parcial del cuentakilómetros marca 19,9 km. Llego a la plaça de la nueva T1 y veo que el avión al que espero a las 23:05 ha aterrizado a las 22:46, es decir, 19 minutos antes.

Al día siguiente, en mi trabajo

  Hoy comento con mi compañera la aglomeración de "diecinueves" del día anterior. El siguiente cliente en aparecer con su número de turno... El 19.

  Por motivos diferentes a todo esto, hoy he tenido que pedir un día de fiesta para el próximo lunes; lunes 19.



In 1965 Vietnam seemed like just another foreign war,
but it wasn't.
It was different in many ways, as so were those that did the fighting.
In World War II the average age of the combat soldier was 26...
In Vietnam he was 19.
In inininininin Vietnam he was 19.

Paul Hardcastle, '19'


podi-.